Ceràmiques
tòxiques? No, gràcies!
En un curs de
bioconstrucció que vaig fer fa temps, una de les docents em va
ensenyar el seu estudi particular i vaig descobrir que no tenia
taulells en cap habitació, i per què? Doncs, la seua resposta va
ser: perquè les empreses de ceràmiques eren un focus contaminant
molt important i que, fins i tot, la seua legalitat és trobava en
els límits de les normatives europees.
Les poblacions de
Castelló, l’Alcora, Borriol, Almassora, Ribesalbes, Onda, Nules i
Vila-real, entre altres, pateixen una tòxica capa de pol·lució
sobre el seu cel, deixant al descobert que cap altre lloc d’Europa
conté similar concentració d’indústria ceràmica. Unes 300
empreses elaboren el 95% de la producció de tot l’estat. Moltes de
les seues emissions són substàncies perilloses per a la salut però,
principalment, hi ha el que s’anomena “les fritas”, compostos
de vidre, insolubles a l’aigua, obtinguts a 1.500º C i posterior
refredament ràpid de mescles. El problema que presenten són les
impureses de la matèria primera utilitzada, l’arsènic, impuresa
de borats que s’empra per ser més barat que altres elements
fonents, així com els colorants i opatitzants afegits que
incrementen molt la toxicitat total. Així mateix, cal dir que la
manipulació de tota aquests elements resulten un gran perill per a
la salut i el medi ambient.
La plataforma
ciutadana NO A LA CONTAMINACIÓ, va demanar que les “fritas” no
foren excloses per la Unió Europea en el seu programa REACH
(Registre,
Avaluació, Autorització i Restricció de les substàncies i els
preparats químics)
i va resultar una enganyifa. Feta la llei, feta la trampa. La pressió
de les empreses ceràmiques mitjançant els seus informes favorables
i els lobbys que actuen de manera implacable i descarada a
Brussel·les van aconseguir que elles mateixes contractaren les
inspeccions per a auditar els nivells de contaminació, amb la qual
cosa, segons ha denunciat reiteradament la plataforma NO A LA
CONTAMINACIÓ, fabriquen els productes més contaminants evitant
qualsevol control. Es tracta d’unes pràctiques ja conegudes, per
exemple, a la cimentera de Bunyol o a la fàbrica de Lois, que en la
preparació dels tints el barranc més pròxim apareixia de color
blau, verds, groc...
Així mateix, el
control d’ANFFECC –una de les associacions més importants de
ceràmiques– és tan gran sobre el món universitari, que han
aconseguit minimitzar les repercussions de la tesi doctoral de Juana
Maria Delgado Saborit, sobre els nivells d’Ozó i NO2 en les
comarques centrals de Castelló, que han estat contrarestats a més
per l’entramat de suport del PP i del PSOE en el Parlament Europeu
per a impulsar els interessos de la indústria taulellera.
Per tot això, Els
Verds del País Valencià, exigim transparència en el control dels
nivells de contaminació atmosfèrica d’aquestes empreses tòxiques,
aprovada pel REACH i manifestem la nostra preocupació per la
repercussió que està tenint en el medi ambient i en la salut de les
persones, cosa que hauria d’anar sempre per davant dels interessos
de les empreses, per més padrins que aquestes tinguen. Emilia Nácher.
